El divendres dia 25 de febrer vam realitzar la visita que teniem programada pel Museu d’Història de la Ciutat a la “Via Sepulcral Romana “
Vam anar caminant, fins a la plaça Villa de Madrid, on es troba la Via Sepulcral i el centre d’interpretació del patrimoni del museu i enllà ens vam trobar amb la guia que va fer una explicació del que veuriem.
El jaciment arqueològic es correspon amb un tram de via funerària que s’utilitzà com a necròpolis entre els segles I-III dC.
La paraula necròpolis prové del grec νεκρόπολις i literalment significa ciutat dels morts.
Els habitants de la colònia de Barcino enterraven els morts fora muralla.
Era una mesura d’higiene i existien dos rituals funeraris, inhumacions i cremacions, en un espai reduït.
Quan es va excavar aquesta plaça a 1954 i posteriorment l’any 2000-03 es van trobar les restes de 52 enterraments d’inhumació simple i 8 enterraments de cremació.
A tots dos costats de la via s’hi localitzen els monuments funeraris: cupae, ares, esteles, estructures circulars còniques i estructures quadrangulars de dos graons, probablement acabades per una ara o una estela . Les cupae, cupae solidae i cupae structiles són les més antigues i predominants.
D’un especial interès és la presència d’un pou / sitja ritual on s’enterraren una gran quantitat d’animals i una àmfora vinatera, que es troba pràcticament sencera. La troballa sembla que està en relació amb el ritual de la libació. D’altra banda, la majoria dels monuments funeraris i les caixes de tegulae disposaven de conductes per practicar les libacions que es feien als difunts el dia del sepeli i en dies posteriors
En general, podem dir que en la necrópolis s’hi enterrava gent de condició humil, majoritàriament esclaus o lliberts, tal com posen de manifest els estudis antropològics, l’epigrafia funerária conservada i els aixovars que acompanyaven el mort, senzilles peces ceràmiques, algun ungüentari i petits elements d’indumentària o objectes personals, però en la major part dels casos no hi havia cap mena d’aixovar.
S’hi ha documentat la pràctica del ritu de Caront, tal com demostra la presència de monedes a les urnes cineràries; o dipositades a la boca, a la barbeta o a la mà, en el cas de les inhumacions.
Vam anar caminant, fins a la plaça Villa de Madrid, on es troba la Via Sepulcral i el centre d’interpretació del patrimoni del museu i enllà ens vam trobar amb la guia que va fer una explicació del que veuriem.
El jaciment arqueològic es correspon amb un tram de via funerària que s’utilitzà com a necròpolis entre els segles I-III dC.
La paraula necròpolis prové del grec νεκρόπολις i literalment significa ciutat dels morts.
Els habitants de la colònia de Barcino enterraven els morts fora muralla.
Era una mesura d’higiene i existien dos rituals funeraris, inhumacions i cremacions, en un espai reduït.
Quan es va excavar aquesta plaça a 1954 i posteriorment l’any 2000-03 es van trobar les restes de 52 enterraments d’inhumació simple i 8 enterraments de cremació.
A tots dos costats de la via s’hi localitzen els monuments funeraris: cupae, ares, esteles, estructures circulars còniques i estructures quadrangulars de dos graons, probablement acabades per una ara o una estela . Les cupae, cupae solidae i cupae structiles són les més antigues i predominants.
D’un especial interès és la presència d’un pou / sitja ritual on s’enterraren una gran quantitat d’animals i una àmfora vinatera, que es troba pràcticament sencera. La troballa sembla que està en relació amb el ritual de la libació. D’altra banda, la majoria dels monuments funeraris i les caixes de tegulae disposaven de conductes per practicar les libacions que es feien als difunts el dia del sepeli i en dies posteriors
En general, podem dir que en la necrópolis s’hi enterrava gent de condició humil, majoritàriament esclaus o lliberts, tal com posen de manifest els estudis antropològics, l’epigrafia funerária conservada i els aixovars que acompanyaven el mort, senzilles peces ceràmiques, algun ungüentari i petits elements d’indumentària o objectes personals, però en la major part dels casos no hi havia cap mena d’aixovar.
S’hi ha documentat la pràctica del ritu de Caront, tal com demostra la presència de monedes a les urnes cineràries; o dipositades a la boca, a la barbeta o a la mà, en el cas de les inhumacions.
crònica conjunta, grup de sisè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada